El nom de Gavà apareix per primera cop en un document de l'any 1002, i vestigis arqueològics testimonien una ocupació des de la prehistòria.
Els primers habitants, segons aquests testimonis arqueològics, van viure a la zona de Can Tintorer fa uns 6.000 anys.
El territori de Gavà ha estat poblat també pels ibers i pels romans, època de la qual ens han quedat testimonis d'explotacions agrícoles, i de vaixells enfonsats en les sorres de Gavà, en el lloc que fa 2.000 anys era una important àrea d'ancoratge. En el Museu de Gavà hi ha material arquelògic sobre aquesta època.
D'aquesta fase de la prehistòria,en la que l'home descobreix els mitjans per controlar i desenvolupar les seves pròpies fonts de subsistència, són les mines prehistòriques de la ciutat, les mines més antigues en galeria d'Europa, que es poden visitar des de l'any 1993. D'elles s'extreia variscita, una pedra verda que es va utilitzar en la manufacturació de joies. En unes d'aquestes mines es va trobar la Venus de Gavà, que s'exhibeix en el Museu de Gavà.
Després vindrien els visigots, els sarraïns, i, amb l'expulsió d'aquests últims, amb el castell d'Eramprunyà, que, com a mínim des de mitjan segle X i durant molt temps, va dominar un vast territori integrat pels actuals termes municipals de Gavà, Castelldefels, Viladecans, Sant Climent, Sant Boi i Begues.
El cultiu d'espàrrecs, de la vinya, cereals i fruites, i la ramaderia de cabres i ovelles a la zona de la muntanya i a les terres més planes, van anar durant segles les activitats principals. Aquesta situació va començar a canviar en la dècada de 1910, un canvi lligat al desenvolupament de Barcelona, i l'economia gavanenca va començar a sustentar-se en la indústria, l'activitat econòmica principal avui dia, juntament amb els serveis. Encara així, part del terme municipal pertany al Parc Agrari del Baix Llobregat, solcat per camins rurals molt recomanables per fer excursions amb bicicleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada