PARC DEL MIL·LENI
Íbers, conreus i maons
Del´ època ibèrica daten les restes trobades al turó del Calamot, que domina ellímit oest del parc i on, entre els segles V i I abans de Jesucrist, va haverun nucli de població. Hi havia, però, altres establiments més petits, propersals camps de cultiu, com posen de manifest una sitja i diferents restestrobades al voltant del cementiri actual.
Jaen època moderna, el terreny argilós dels voltants va ser aprofitat per
instal·lar-hibòbiles i fabricar maons. El 1757 ja n'hi havia una, al solar de l'Estadi
Municipal(on encara resta, restaurada, la xemeneia) que proveïa a la creixent
demandade construcció del país. El segle XIX s'establiren noves bòbiles a la bandaesquerra de l'actual avinguda de Joan Carles I.
Elements d'identitat de laciutat
La construcció del parc ha permès instal·lar l'androgin del Mil·lenni, unaescultura
queno és ni home ni dona, de 15 metres d'alçària i cedida pel grup teatral la Fura
delsBaus. Amb el parc, Gavà ha guanyat també un nou equipament cultural,
l'auditoria l'aire lliure que rep el nom d'un gran músic i compositor, Marc Grau,
fillde Gavà, nascut el 1955 i mort el 1999.
Un potent patrimoni natural
Alparc conviuen els garrofers, testimonis d'una explotació agrícola del territorino
gaire llunyana i un bosc de piblanc, amb un sota bosc de càrritx. Entre el forest de pins destaquem alguns peus de roure de bon port associats a lacomunitat de ribera de les rieres que solquen el parc. Durant la tardor il'hivern hi trobem aus com el pit roig, la cotxa fumada, la cadernera o elpinsà, que hi baixen a alimentar-se. Les cueretes solen passejar per les rieresi, a les nits, s'hi pot sentir cantar el mussol. Les pinyes rosegades indiquenla presencia de ratolins de camp i esquirols i, prop del parc, s'ha localitzat l’activitat esporàdica de guineus i de senglars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada